Espanya es troba en un moment de canvi de la seva identitat. La mentalitat de la gent s’allunya del model centralitzat i uniforme propi del estat lliberal, i sorgeix el nacionalisme i regionalisme. És reivindiquen així les llengües, les cultures històriques, la identitat nacional de certes regions, que porten a demanar un reconeixement d’aquesta identitat i un autogovern propi per a les autonomies.
Espanya viu la restauració borbònica amb Alfons XII al tro, i un sistema bipartidista portat a terme per Canovas del Castillo, que tot i aportar estabilitat política al país acabarà per estancar-se i donant lloc a una corrupció política de base caciquista.
Catalunya és la primera en reaccionar aquest sistema polític rutinari i corrupte. Es fa a través de la creació de nous partits polítics Centre Català fundat per Valentí Almirall i el partit fundat per Prat de la Riba, anomenat, Unió Catalanista. Unió apareix de la unió de diversos sindicats i associacions catalanistes que decideixen agrupar-se per tal de reivindica la nació catalana i com a resistència al article 15 del Codi penal que atemptava contra el dret català.
Cal tenir en compte el caire ideològic del partit de prat de la Riba, clarament conservador i fortament lligat a la religió. És per aquesta raó que tindrà el suport de la Burgesia Catalana, qui serà juntament amb la pagesia, la major representació del nacionalisme català i ambdós màxims responsables del moviment renaixentista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario