Context Tecnològic

La premsa catalana va tenir un procés d’industrialització i modernització bastant lenta comparada amb els sistemes de premsa d’altres països d’Europa. Els baixos índexs d’alfabetització i escolarització van contribuir a la tardança en aquest sector.

La modernizació dels diaris catalans sorgeix entre 1888 i 1939 impactats i influits per la industrialització de la societat i per la professionalització que les noves tecnologies com el telègraf i el telèfon proporcionaven al sector.

Els aspectes tecnològics que van contribuir al desenvolupament del periodisme i la premsa a Catalunya  van ser la millora del servei dels correus i telègrafs, l’implantació del telèfon, però sobretot l’implantació de les noves màquines d’impresió i els rotatius. El 1913 Barcelona comptava amb només 8 màquines rotatives, però al 1920 van passar de 8 a 15.

Amb l’increment de les màquines rotatives la conseqüència principal va ser la millora de la productivitat en les empreses de comunicació, la major qualitat dels serveis informatius i l’ús dels ferrocarrils per distribuir els diaris i el creixement de l’alfabetització fan que el nombre de publicacions augmentin considerablement a la regió. Si el 1900 Catalunya tenia 234 publicacions el 1920 ja comptava amb 539 publicacions.

L’avançament tecnològic, amb la utilització dels telègrafs, telèfons i fins i tot amb la introducció de la fotografia als diaris va contribuir a una major professionalització del sector de la comunicació. Aquests factors, juntament amb la millor escolarització i la major alfabetització de la població fan el canvi en el marc de la informació.

L’increment de l’ús de fonts telegràfiques i telefòniques, paral·lelament a la consolidació dels serveis de les agencies de noticies (Mencheta, Havas-Fabra), va contribuir, juntament a l’aparició d’una nova generació de reporters i gasetillers, a la implantació d’un periodisme molt més informatiu. Un periodisme on la quantitat d’informació, la preocupació per l’actualitat, l’interès per la intel·ligibilitat, i la qualitat, la professionalització i la diversitat de reporters i corresponsals seria cada vegada més rellevant. El salt espectacular de La Vanguardia no podria explicar-se sense fer referencia a aquest factors infraestructurals combinats amb la nova fesomia que prenia l’activitat periodística.