El context cultural de les bases de Manresa té un nom únic i principal, que va marcar un abans i un després en la història de Catalunya: la renaixença.
La Renaixença és el moviment cultural que va envaïr l’esperit dels catalans cap al 1830, a meitats del segle XIX. Aquest esperit tenia com a principal voluntat la de tornar a realçar la cultura i llengua catalana i fer renéixer l’esperit catalanista dels habitants del país. El seu principal motiu va ser degut a la diglòssia, és a dir, a la convivència de la llengua catalana amb la llengua castellana i el desprestigi que va rebre la primera envers aquesta última. Per això els habitants i artistes de l’època van decidir tornar als origens i intentar portar a la llengua catalana al més alt de tot, convertint-la en una llengua de prestigi i culta.
Les característiques principals de la Renaixença van ser el predomini dels sentiments de la població envers la seva nació, l'exaltació patriòtica tant en la llengua com en la cultura i el realçament dels temes històrics, tant els positius com els no tant afortunats pel país. Pel que fa a la llengua es tractava d’un vocabulari molt culte, utilitzat per la població més alfabetitzada i preocupada de l’època. La llengua emprada barrejava cultismes i neologismes i més endavant van introduïr-se els mots referents a la cultura popular anterior.
Un dels objectius principals de la societat que conformava el segle XIX i el programa de la Renaixença era la clara vinculació que volien aconseguir entre la pàtria o país i la seva llengua pròpia.
Per exemplificar correctament el realçament de la llengua i el vincle amb la cultura cal recordar els autors que van sorgir durant el període i que van ajudar a mantenir un nivell de prestigi en la llengua catalana. En el cas de la literatura parlem dels poetes i dels Jocs Florals, el concurs de poesia més important dels anys 1850-1880, que va ajudar enormement a impulsar la llengua catalana i que va aconseguir que la poesia s’expandís pel territori català i es normalitzés en la cultura i societat catalana. En poesia cal destacar a Bonaventura Carles Aribau, a Joaquim Rubió i Ors i a Jacint Verdaguer, un dels autors més influïents i cabdalts de la llengua catalana. Tot i que fou un dramaturg important pel teatre català, no cal oblidar-nos en aquest apartat d’Àngel Guimerà, el qual participà en els Jocs Florals i fou nomenat Mestre en gai saber (poeta guanyador dels tres premis ordinaris: l’Englantida d’or, la Flor Natural i la Viola d’or i argent). En narrativa l’autor més important va ser Narcís Oller.
Pel que fa estrictament a la societat del segle XIX, cal destacar que la Renaixença, a diferència del que molts poden pensar, no va ser només un moviment sorgit i impulsat per la societat benestant de l’època, sinó que també va tenir un fort arrelament amb la societat obrera. La societat va fer un gir ja que va aparèixer una nova societat: la dels burgesos i la dels proletaris. Els canvis econòmics van comportar canvis en l’organització de la societat. Vam passar d’una societat estamental típica de l’Antic Règim a una societat de classes característica de l’epoca industrial.
A la Catalunya del segle XIX hi trobem una societat dividida entre les classes altes i les classes mitjanes formades per la burgesia i els treballadors obrers i de la indústria. Les classes altes van impulsar la cultura amb la creació d’associacions i patronals. Eren els que tenien el dret a votar.
En canvi, per altra banda, les classes populars i el camperolat van ser la nova classe sorgida del procés d’industrialització. Durant uns anys van ser exclusius a Catalunya. Es tractava d’una societat que es va caracteritzar per la lluita de drets, per les millores laborals i socials dels treballadors. L'arribada d'aquesta classe proletaria a les grans ciutats en busca de treball a l'industria, va aportar un nou impuls a la llengua catalana.
Fonts consultades:
La España del Siglo XIX, Xtec, El segle XIX a Catalunya, Història social i política de la llengua catalana
La Renaixença és el moviment cultural que va envaïr l’esperit dels catalans cap al 1830, a meitats del segle XIX. Aquest esperit tenia com a principal voluntat la de tornar a realçar la cultura i llengua catalana i fer renéixer l’esperit catalanista dels habitants del país. El seu principal motiu va ser degut a la diglòssia, és a dir, a la convivència de la llengua catalana amb la llengua castellana i el desprestigi que va rebre la primera envers aquesta última. Per això els habitants i artistes de l’època van decidir tornar als origens i intentar portar a la llengua catalana al més alt de tot, convertint-la en una llengua de prestigi i culta.
Les característiques principals de la Renaixença van ser el predomini dels sentiments de la població envers la seva nació, l'exaltació patriòtica tant en la llengua com en la cultura i el realçament dels temes històrics, tant els positius com els no tant afortunats pel país. Pel que fa a la llengua es tractava d’un vocabulari molt culte, utilitzat per la població més alfabetitzada i preocupada de l’època. La llengua emprada barrejava cultismes i neologismes i més endavant van introduïr-se els mots referents a la cultura popular anterior.
Un dels objectius principals de la societat que conformava el segle XIX i el programa de la Renaixença era la clara vinculació que volien aconseguir entre la pàtria o país i la seva llengua pròpia.
Per exemplificar correctament el realçament de la llengua i el vincle amb la cultura cal recordar els autors que van sorgir durant el període i que van ajudar a mantenir un nivell de prestigi en la llengua catalana. En el cas de la literatura parlem dels poetes i dels Jocs Florals, el concurs de poesia més important dels anys 1850-1880, que va ajudar enormement a impulsar la llengua catalana i que va aconseguir que la poesia s’expandís pel territori català i es normalitzés en la cultura i societat catalana. En poesia cal destacar a Bonaventura Carles Aribau, a Joaquim Rubió i Ors i a Jacint Verdaguer, un dels autors més influïents i cabdalts de la llengua catalana. Tot i que fou un dramaturg important pel teatre català, no cal oblidar-nos en aquest apartat d’Àngel Guimerà, el qual participà en els Jocs Florals i fou nomenat Mestre en gai saber (poeta guanyador dels tres premis ordinaris: l’Englantida d’or, la Flor Natural i la Viola d’or i argent). En narrativa l’autor més important va ser Narcís Oller.
Pel que fa estrictament a la societat del segle XIX, cal destacar que la Renaixença, a diferència del que molts poden pensar, no va ser només un moviment sorgit i impulsat per la societat benestant de l’època, sinó que també va tenir un fort arrelament amb la societat obrera. La societat va fer un gir ja que va aparèixer una nova societat: la dels burgesos i la dels proletaris. Els canvis econòmics van comportar canvis en l’organització de la societat. Vam passar d’una societat estamental típica de l’Antic Règim a una societat de classes característica de l’epoca industrial.
A la Catalunya del segle XIX hi trobem una societat dividida entre les classes altes i les classes mitjanes formades per la burgesia i els treballadors obrers i de la indústria. Les classes altes van impulsar la cultura amb la creació d’associacions i patronals. Eren els que tenien el dret a votar.
En canvi, per altra banda, les classes populars i el camperolat van ser la nova classe sorgida del procés d’industrialització. Durant uns anys van ser exclusius a Catalunya. Es tractava d’una societat que es va caracteritzar per la lluita de drets, per les millores laborals i socials dels treballadors. L'arribada d'aquesta classe proletaria a les grans ciutats en busca de treball a l'industria, va aportar un nou impuls a la llengua catalana.
Fonts consultades:
La España del Siglo XIX, Xtec, El segle XIX a Catalunya, Història social i política de la llengua catalana
No hay comentarios:
Publicar un comentario