Les bases de Manresa són el nom amb que comunament es coneixen les Bases per a la Constitució Regional Catalana, el document exposa el programa d’autonomia regional demandat per Unió Catalanista. El projecte va ser presentat davant del consell de representant de les associacions catalanistes.
Aquest consell es va reunir en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de l’any 1892 i d’aquí que es coneguin comunament com a Bases de Manresa.
El president i el secretari d’Unió, Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba, respectivament, van ser-ho també en l’assemblea. Les bases del projecte estaven inspirades en el model federal i distribuïen la sobirania entre el poder central i el regional.
Segons les bases dedicades al poder central, aquest s’organitzava segons la separació de poders; el legislatiu, l’executiu i el judicial.
En el camp del poder legislatiu, les bases postulaven un poder dividit, resident alhora en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals. D’altra banda, el poder executiu estaria format per cinc ministeris o secretaries i el poder judicial representat per un Tribunal Suprem Regional que tindria la capacitat d’exigir responsabilitats als funcionaris del poder executiu.
Les bases establien també les competències de l’estat i de les regions. A l’estat li corresponia determinat la política exterior, la defensa conjunta, les relacions econòmiques amb l’exterior, la construcció de les infraestructures, l’aprovació dels pressupostos generals i l’arbitratge entre les relacions regionals.
Al seu torn, les bases dedicades al poder regional eren bastant genèriques, mantenien, desenvolupaven i reformaven l’antiga legislació. Als poders regionals, en concret a Catalunya, els competien els assumptes interns.
Les bases proposaven per Catalunya el dret tradicional anterior als decrets de Nova Planta de 1714 com a base legal. Aquests decrets, posteriors a la Guerra de Successió, havien fet perdre a Catalunya els seus drets forals, les bases de Manresa doncs, contemplaven recuperar-los.
Les bases postulaven també que el català havia de ser l’única llengua oficial a Catalunya i la llengua vehicular de relació amb el poder central i que Catalunya havia de ser la única sobirana del seu govern interior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario