HIPÒTESI

Tenint en compte tots els contextos tractats en el nostre estudi, cal formar una idea general i elaborada que permeti entendre la hipòtesis que nosaltres sostenim.

Per a desenvolupar aquesta hipòtesi, ens hem fixat en autors com Espinet i Trasseres, que han tractat el moment històric on es desenvolupen les bases de Manresa, a través del moviment social, polític, econòmic, tecnològic i comunicatiu.

Les bases de Manresa tenen lloc a la ciutat Catalana el 1892, moment en el qual la renaixença es troba en el punt més àlgid. En aquest aspecte hem de dir, que ens posicionem clarament a favor del pensament d’Espinet, que argumenta que la Renaixença no es un moviment portat des de la burgesia si no que es la pagesia, i el moviment de la població rural cap a les ciutats la responsable d’aquesta renaixença que té lloc a Catalunya i que defensa la nacionalitat catalana.

Per tal de donar suport a la teoria d’Espinet sobre la renaixença, cal tenir en compte quina és la situació que viu Catalunya durant el segle XIX. Dominada a principi de segle per Napoleo, cal tenir en compte la població que vivia a Catalunya i sobretot a una ciutat com Barcelona, en aquell moment encara molt reduïda i sempre sota el domini en primera instancia per frança i més tard per la Restauració espanyola sota lleis de prohibició del dret català. La majoria de la població viu al camp, allunyada de les grans ciutats. Aquest fet canviarà amb la revolució industrial. La gent abandonarà els camps per a buscar feina a les ciutats. Aquesta gent, tot i la negativa i les lleis contraries al català, utilitzarà la llengua sempre, ja no només per relacionar-se, sinó que també apareixeran publicacions de revistes i pamflets polítics en català.

Aquesta resistència i il·legalitat que el català viu, i el canvi social que té lloc a Catalunya provocarà un fort interès en la població catalana, per tal de reivindicar el català, donant lloc a un fort nacionalisme. És aquí on realment entra el paper important de la burgesia pel que fa a la renaixença. Cal destacar que la burgesia catalana ja és clarament responsable directa de la renaixença, doncs aquesta migració del camp a la ciutat no s’hauria pogut realitzar sense l’esforç i l’aposta constant de la burgesia, per dur a terme una revolució industrial que portaria a Catalunya al capdavant de la resta d’Espanya i a Barcelona a convertir-se en la quarta ciutat Europea. Es doncs aquesta burgesia, la responsable del moviment més nacionalista català a través de la cultura catalana creant els jocs florals, aportant la millor tecnologia utilitzant maquines de vapor a les industries i creant la primera línia de ferrocarril d’Espanya.

També a través de la política, on aquesta burgesia optarà per una alternativa al caciquisme que te lloc a Espanya i lluitarà per uns drets clarament nacionalistes i regionalistes. Neix el centre català de Frederic Soler i Valentí Almirall, que traçarà una primera aproximació a les bases de Manresa, a través del Memorial. Aquest document defensa els interessos morals i materials de Catalunya, i demana el respecte a Catalunya per part d’Espanya. També apareixeran dos nous partits polítics de caire fortament nacionalistes, com són la Lliga Catalana i el Centre Escolar Catalanista, que s’uniran més tard formant la unió catalanista.

Es aquest partit sota el lideratge de Prat de la Riba, qui l’any 1982 decidirà crear les Bases de Manresa. Aquestes formen el primer intent fallit d’un estatut d’autonomia propi, i esdevé el moment clau de la Renaixença.